SUCRONET

El professor del Camp d'Aprenentatge Montsec del Centre d'Observació de l'Univers d'Àger, Josep Maria Bosch, va descobrir el 16 de setembre des del seu observatori particular de Santa Maria de Montmagastrell (Lleida) un nou asteroide, que ha resultat ser el més pròxim i perillós per a la Terra.

Quan va observar el punt movent-se al cel, va enviar les dades al Minor Planet Center de la Universitat d'Harvard, que després de sis dies de seguiment, el batejaren amb la denominació 2009 ST19. Es tracta d'un Apol·lo, un tipus potencialment perillós per al planeta ja que la seua òrbita s'entrecreua amb la de la Terra. És un asteroide d’aproximadament un quilòmetre de diàmetre que està acompanyant estos dies la Terra, en paral·lel a una distància d'uns 600.000 quilòmetres, i ho seguirà fent durant una setmana més, fins que les seues òrbites se separen. En aquest acostament, que se suposa no ha sigut l'únic, és quan ha estat descobert per l'astrònom espanyol.

Encara que l'estudi de la seua òrbita és encara molt incomplet, ja que va ser observat per primera vegada el passat 16 de setembre, ha sigut inclòs en la llista d'asteroides potencialment perillosos, l'òrbita del qual s'encreua amb la de la Terra. Els primers càlculs indiquen que l'acostament més perillós del ST19, que dóna una volta al Sol cada 3,6 anys, es produiria en 2038, però és una data que pot variar cap avant o cap arrere. L'últim antecedent semblant es remunta a 1937, quan l'asteroide Hermes va amenaçar la Terra passant a 750.000 quilòmetres del nostre planeta.

Ara, l'actual acompanyant celeste, que està a menys de dos vegades la distància fins a la Lluna, serà observat per multitud d'astrònoms aficionats al llarg de diverses setmanes per a refinar les dades de la seua òrbita, i es vigilarà ja per sempre, encara que s'allunye la sospita que pot col·lidir amb el nostre planeta en un futur pròxim.

  L’antiga Sicana apareix en dos textos del segle V a C., un dels quals (Avien., Ora 479-480) ens permet la localització d’aquest enclavament indígena iber (més concretament edetà*) en un lloc elevat a la vora del Mediterrani, junt a la desembocadura del riu homònim, l’actual Xúquer.

* Edetània ocupava un lloc geogràfic privilegiat, estenent-se per gran part de l’actual Comunitat Valenciana. Esta circumstància va fer de la regió un lloc clau en l’equilibri de poders de l’època, en què Roma i Cartago lluitaven pel domini del Mediterrani.

    El seu denominador comú, és demanar-nos que el distribuïm "a la major quantitat possible de coneguts".

Esta classe d'alarmes, solen ser TOTALMENT FALSES, o basades en fets erronis, però pitjor encara activen un tipus de "contaminació" molt diferent, propagar centenars i fins a milers de missatges d'advertència sobre els mateixos. Al mateix temps estan distribuint el nostre correu electrònic per tot arreu, arribant a mans que no ens interessa que arribe. I encara en el cas de denúncies basades en fet reals, esta forma de fer-ho desvirtua totalment el seu vertader objectiu.

    En principi, quan ens arribe un correu d’aquests, cal trencar la cadena. El reenviar a tots el que fa és difondre els correus dels nostres contactes per la xarxa, amb el perill que arribe a llocs on ens crivellen de correu no desitjat (SPAM).

    Les persones que creen els hoax tenen diverses motivacions dins de les que es troben el satisfer el seu amor propi, la intenció de fer una broma per a avergonyir o assenyalar a algú o la pretensió de provocar un canvi social fent que la gent s'assenta previnguda enfront de quelcom o algú; també sol ser característic dins dels autors dels hoax el voler mofar-se i fer evident la credulitat de les persones i dels mitjans de comunicació.

    En alguns casos és molt fàcil comprovar que el que ens han enviat és fals. Només cal contrastar la informació amb pàgines fidedignes o, sense anar més lluny, amb el propi sentit comú. Per exemple, fa uns anys que corre pels correus la notícia que hi ha un xiquet en l’hospital La Fe que té el tipus de sang AB, i necessita 12 donants d’eixe tipus de sang si no morirà en pocs dies. Bé, doncs no cal ser massa avesats en la matèria per saber que si una persona és del tipus AB, és receptor universal, i qualsevol persona li pot donar sang, només amb que tinga el mateix Rh.

    Ja posats vaig a posar un altre exemple: des del 2003, tots els anys apareix per Internet la notícia que el planeta Mart està tan prop de la Terra que el 27 d’agost es veurà al cel tan gran com la Lluna. Asseguren que pot ser un espectacle únic, perquè es veuran com a dues llunes al cel. Sens dubte seria un espectacle únic, perquè seria una de les últimes coses que veuríem, ja que la Terra se n'aniria a fer punyetes.

    Pot realment arribar a succeir el que s'anuncia? Si busquem quina és la distància mínima Terra-Mart, ens eixirà un número semblant a 55 milions de quilòmetres aproximadament. La Lluna, trobarem que està a quasi 400.000 km. Amb eixes diferències de distàncies, com podrà veure's Mart tan gran com la Lluna? Tenint en compte que Mart té el doble de diàmetre que la Lluna, per veure’s igual, caldria que s’apropara a uns 800.000 km des dels 55.000.000.

    Pensem ara. La Lluna regula les marees. Si Mart es vinguera tan prop, la notícia no sols seria com es veuria de gran, sinó els trastorns que ocasionaria en les mateixes. A més a més, l'equilibri del Sistema Solar és més delicat del que pareix. Si Mart es vinguera tan per ací, les òrbites de la Terra i la Lluna canviarien de manera considerable. Les conseqüències són impossibles de calcular, però els canvis serien molt notables, catastròfics.