SUCRONET

  Poble situat a la ribera dreta del Xúquer, a les faldes de la vessant nord de la serra de Corbera. La part sud del terme és molt muntanyenca, que té la seva màxima altitud en el Cavall Bernat (584 m.), que és vèrtex geodèsic de segon ordre. El sector nord és pla, llevat de l'anomenada Muntanyeta de Sant Miquel (66 m.), on va haver un monestir del que avui queden unes ruïnes visibles. Als peus del pujol neix una font que rega part de l'horta del terme. De la marge dreta del Xúquer surt la Sèquia dels Quatre Pobles, que serveix a Corbera, Riola, Fortaleny i Polinyà. Dintre del terme naix el rierol de Corbera.


  El topònim significa niu de corb ; els primers indicis de poblament es remunten a èpoques prehistòriques com ho testimonien les troballes fetes a la Cova dels Gats, el Puntal de l'Agüela, la Cova de les Ratetes, la Muntanya de Carles o el Poblat del Castell.


  El terme municipal de Corbera limita amb els de Cullera, Fortaleny, Llaurí, Polinyà de Xúquer i Riola (a la mateixa comarca); i amb Alzira (a la Ribera Alta).


  Des de València, s'accedeix a aquesta localitat a través de la N-332 per a enllaçar amb la CV-509 i després amb la CV-510.


  Història


  L'origen de l'actual municipi, és edat mitjana tingué influència sobre un gran territori que anava des de la ribera del Xúquer i la serra de Corbera fins Alzira i Cullera abastant els termes dels actuals Favara, Llaurí, Polinyà de Xúquer, Riola i Fortaleny, i una sèrie de nuclis desapareguts, dels quals queden els noms d'algunes partides dels distints termes municipals actuals, com Nacla, Alcudiola, Llíber, Montsalvà, Matada, Benihomer, Beniboquer; Jaume I, després de conquistar-la a Al-Azraq , va incorporar-la a la Corona el 1248 i va atorgar-la donacions i franquícies de terres i cases al voltant del castell, donat a Ramon de Rocafull ; successivament passà a propietat de Pere el Gran, fill de Jaume I (1263); de Joan d'Aragó i d'Anjou, fill de Jaume II el Just ; de l'infant Joan , arquebisbe de Toledo (1322); de l'abat de la Valldigna (1330); a Pere de Xèrica , per donació de Pere II (1349); a Raimon Berenguer ; als Terranova i als Carròs de Vilaragut; el 1418 fou incorporada a la Corona com cap d'una jurisdicció (L'Honor de Corbera) que incloïa Fortaleny, Riola i Polinyà de la Ribera, que s'independitzaren el 1839; de 1519 a 1523 – Revolta de les Germanies —el senyor d'aleshores, Joan Borja i Enríquez , duc de Gandia va fer front, ajudat pel lloctinent de València, Didac Hurtado de Mendoza a les tropes de Joan Caro , capità dels agermanats i una vegada acabada la contesa va reconstruir el castell; en 1536 s'independitza de la de Riola i és erigida en rectoria de moriscs (Sant Cristòfol) amb l'annex de Polinyà; en 1596 el cardenal de València, Joan Enríquez de Ribera , ordena construir el primer temple cristià; l'expulsió morisca, en setembre de 1609, com a la resta de la Ribera i del País, va afectar greument l'economia i la demografia; en 1889 va sofrir l'epidèmia de còlera;